Llegir l'Anna Cabré és realment engrescador. I potser no tant encara com escoltar-la. Val a dir que el to de la seva redacció és el viu reflex del discurs. La seva enorme capacitat per captar l'atenció de l'auditori, de la classe, o del grupet entorn d'una taula de bar, es manifesta també en aquest llibre en una construcció agraïdament fluida i un vocabulari planer sense, naturalment, obviar els tecnicismes quan convenen. Perquè, a desgrat que a l'Anna li hauria agradat escriure'ns d'un munt de coses que la preocupen, i ens preocupen, de la societat catalana d'avui, aquest és per sobre de tot un llibre de demografia i, per tant, li cal argumentar les seves conclusions amb pèls i senyals. Així ho fa en els apartats d'anàlisi de resultats que trobareu a cada capítol.

Però no es tracta només d'un llibre de demografia. L'autora ens recorda la multiplicitat de perspectives amb les quals cal contemplar qualsevol societat per aprofundir en el seu coneixement "...i, esmentada la darrera però no la menys important, la geografia: (...) atesa la configuració que històricament ha adoptat la producció

d'estadístiques, l'anàlisi territorial continua essent, ara per ara, la via d'aproximació més directa i més fructífera al coneixement demogràfic" [29].

Per fer-vos un tastet de la seva exposició m'ha semblat prou avinent donar-li la paraula i estalviar-vos la meva xerrameca. Així doncs, he gosat enfilar un reguitzell de fragments de la introducció que resumeixen perfectament, o així m'ho sembla, la motivació i les conclusions fonamentals de Cabré entorn del modern sistema català de reproducció, per una banda, i l'ideari entorn del qual ha girat el seu pensament en la preparació de l'obra, per l'altra. Llegim-la.

"El llibre de Vandellós [Catalunya, poble decadent, 1935] m'havia xocat. Suposo que és el que havia cercat l'autor en escollir un títol així: sacsejar el lector per a commoure'n la consciència patriòtica. Llegit molts anys més tard, a mi potser em va commoure, el llibre, però en sentit de revoltar-me. Els seus càlculs i arguments em semblaven ben febles per a sostenir un epítet tan greu, poble decadent! I no era solament el títol: era també el contingut" [18].